el diari d'en Noah

Quan passes a ser mama tota la teva vida canvia, deixes de ser tu per passar a ser nosaltres i inevitablement perds coses. Amb això no vull dir que el meu fill no em faci feliç, tot el contrari! però no puc evitar pensar en les coses que ja no puc fer, hi ha dies que casi no em puc ni dutxar... i de tant en tant necessito descansar de ser mare per tornar a ser jo, tot i que només sortir per la porta trobo a faltar aquell noiet que no em deixa fer res.
L'altre dia vaig trobar un grup de lactància, un espai on mares i nadons es troben amb una assessora, i tot i que principalment està orientat a recolzar la lactància materna i resoldre les dificultats que puguin aparèixer amb l'alletament, no deixa de ser un espai on compartir emocions, pensament, pors i alegries d'aquesta nova etapa, sense judicis i amb molta comprensió.
Crec que aquests espais són importants i des d'aquí agraïr la gent que els forma i animar a les mares a participar.

Cuando te conviertes en mamá toda tu vida cambia, dejas de ser tu para ser nosotros e inevitablemente pierdes cosas. Con esto no quiero decir que mi hijo no me haga feliz, sino todo lo contrario! pero no puedo evitar pensar en las cosas que ya no puedo hacer, hay dias que casi no me puedo ni duchar... y de vez en cuando necesito descansar de ser madre para volver a ser yo, aunque nada más salir por la puerta eche de menos al bebé que no me deja hacer nada.
El otro día encontré un grupo de lactancia, un espacio donde madres y bebés se encuentran con una asesora, y aunque principalmente está orientado a apoyar la lactancia materna y resolver las dificultades que puedan aparecer con el amamantamiento, no deja de ser un espacio donde compartir emociones, pensamientos, miedos y alegrías de esta nueva etapa, sin juicios y con mucha comprensión. 
Creo que estos espacios son importantes y desde aquí me gustaría agradecer el trabajo a la gente que los forma y animar a las madres a participar.



Comentaris